La milotxa, revista Educ[a]ctiva: entrevista al col·lectiu Obrim

 Després d’una molt grata experiència formant part d’un curs formatiu impartit per dues membres del col·lectiu “Obrim una finestra al món”, no podia deixar passar l’oportunitat de conéixer-les més a fons. Volia saber com, qui i per què es formà aquesta associació. Volia saber la seua opinió sobre la nostra educació, l’educació pública. Sobre els entrebancs que en els últims anys estem patint, i volia, a més, que ens contagiaren un poc d’eixa passió que transmeten per la tasca docent, que ens contagiaren, en definitiva, del seu optimisme. Aquest és el motiu d’aquesta enriquidora entrevista que vaig fer a Encarna i Jose, dues membres del col·lectiu que responen a les preguntes i ens transporten amb eixes respostes a l’educació que volem.

Tot començà quan a l’inici del curs passat decidírem, al centre on treballe, fer un projecte formatiu on poguérem conéixer i treballar amb pedagogies diferents a les que habitualment emprem a l’aula. Ens interessava conéixer alguna metodologia que fóra, alhora, d’ús pràctic a l’aula. Després de consultar amb el CEFIRE d’Oriola per a conéixer-ne les possibilitats, la proposta fou el col·lectiu Obrim una finestra al Món. No tenia constància de la seua existència, però vaig buscar a la xarxa i prompte en vaig anar trobant algunes referències.

http://obrimunafinestralmon.blogspot.com.es

http://fanxtics.wordpress.com

Abans del començament del curs formatiu al centre, vaig poder tenir una primera presa de contacte amb la forma de fer de l’associació. Estava inscrit al curs: “Propostes per a una escola del segle XXI: innovació, millora de resultats i treball emocional a l’aula”. Tot just, una de les jornades l’oferia el col·lectiu Obrim una finestra al món que Es crea el setembre de 2008, quan una de les docents integrants del col·lectiu viatja a Bolívia, i lintercanvi dexperiències amb altres docents, i la realitat que coneix allà li fa replantejar-se el paper de la nostra escola. Comença així lObrim, com una experiència de sensibilització als centres educatius. Gràcies a més docents, companys, que shi impliquen, comencem les trobades (intercanvis destudiants) i creem lexposiciócol·lectiva itinerant. Leix del treball, la sostenibilitat entesa de forma global, social, ambiental, econòmica La transformació social ha de començar al nostre mateix entorn, i l’eina privilegiada per a promoure aquest canvi és leducacióTambé, amb les retallades, hi ha companys i companyes que no estan a laula, així van començar també a preparar material crític i tallers per acompanyar allò que no dóna temps de fer en el dia a dia. Així naixen, per exemple, els tallers EkonoMoVida.

Més

http://lamilotxaeducactiva.wordpress.com/2014/10/01/entrevista-a-obrim-una-finestra-al-mon/ 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s