Imatge

La máquina educativa

La máquina educativa

Advertisements

3 responses to “La máquina educativa

  1. Hi ha qui dirigeix l’escola que està a la part més alta i no té contacte ni amb el professorat i l’alumnat, solament fa tasques tècniques d’assegura-se els recursos. El professor està solitari, no té alumnes i mira la paret, no té a qui ensenyar. Els xiquets són diversos (baixos, alts, cabellls, rulls, llisos, curts i llargs…) i eixen tots igual, l’escola els ha convertit en la mateixa persona, en el mateix model. No hi ha hagut creativitat i no han desenvolupat la seua personalitat. El sistema (currículums) no els deixa camp per a ells, fins i tot els trepana el cap. Qui no pot adaptar-se al sistema educatiu es converteix en brossa. És una escola exclusiva on no té el lloc el diferent. Ni tan sols la gent de “fora”. La societat no pot implicar-s’hi. “Un món feliç”

  2. L’escola no s´adapta a la societat actual, als alumnes que tenim a les aules i a les seues necessitats. Per contra, demanem que tots els alumnes s’adapten al sistema educatiu actual.
    La nostra eina de treball, els alumnes,va canviant amb la societat. Tots formem part d’ un sistema dicàmic, per tant, la nostra tasca ha d’evolucionar junt amb aquest sistema, la societat, no pot quedar-se estancada. Cal adaptar-se a les necessitats de tots els alumnes, per a crear un ambient possitiu, on tots estiguem a gust, motivats, on cadascú participa en el seu propi procés d’aprenentatge i , en la mesura que puga, en el procés d’aprenentatge de la resta de companys.
    També, cal deixar la porta oberta a la resta de la societat perquè la seua participació enriqueix el procés d’aprenentatge de tots, alumnat i docents.

  3. Trini profe tecno

    Jo sóc docent, per tant amb la meva tasca puc cumplir una de les funcions que la “màquina educativa de Duel” m’ha encomanat. Sí, companys ensenyants, nosaltres som part d’aquesta “fàbrica” d’educació, sinó com a dissenyadors de la indústria, almenys com a operaris que traballem a dintre.
    Però si jo vull ser un engranatge rebel, i no transmetre el moviment en el sentit en el m’han connectat en la cadena de producció, m’agrada saber que altres colegues de professió també volen mirar en altra direcció. Cap a un món amb valors menys mercantilistes, més socials i més humans.
    Utilitzem les sales de professors, o vestuaris dels assalariats, per imaginar aquest món que dessitgem! Perquè després de reconèixer per negació el model de societat que no ens agrada, arriba la fase de construcció. Ens podem contagiar de les iniciatives ciutadanes que ens envolten. DONEM EL PAS!
    I perdoneu-me les metàfores tècniques!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s